Després de l’anunci que el 2019 tendrem un nou Règim especial per a les Illes Balears, queden per aclarir les dues grans qüestions de sempre: quan i què.
Per una banda, el quan, atès que se’ns ha remès a un inconcret “2019”. A principis? A finals? Seguim amb el dubte. Sobretot si el REB queda lligat a l’aprovació dels Pressuposts Generals de l’Estat de 2019. Quina garantia té Pedro Sánchez de que aconseguirà aprovar aquests pressuposts? Perquè avui per avui no té els vots, i això voldria dir que ens podríem quedar sense REB. I no oblidem que ja duïm 4 anys de retard en l’aplicació del REB en relació a la data que preveia l’Estatut d’Autonomia.
Per altre banda, el què. En què consistirà exactament el Règim especial per a les Illes Balears? No oblidem que el REB pretén compensar els costos de la insularitat. Uns costs que es donen per un major cost de la vida a les illes; per les dificultats i cost de la mobilitat; per la doble i triple insularitat que pateixen Menorca, Eivissa i Formentera; perquè les nostres empreses parteixen amb un desavantatge clar pel major cost a l’hora d’importar o exportar productes, etc...
Per tant, hem de saber exactament com es compensarà tot això. I per ara els anuncis són molts inconcrets. Es parla de consolidar el 75% pel descompte de residents a l’hora de viatjar (això ja ho teníem i ho donàvem per fet); també es parla d’uns incentius en el transport de mercaderies però que haurem de veure com es concreten (els que tenim fins ara són absolutament insuficients); i també es parla de situar-nos a la mitjana d’inversions estatals. Aquesta darrera és de justícia, seria una bona notícia, però no la podem considerar una compensació per la insularitat. Si se’ns compensàs la insularitat, hauríem d’estar per damunt de la mitjana en inversió atès l’històric dèficit d’inversions estatals en transport, en innovació i recerca, en medi ambient, en infraestructures hidràuliques, en zones turístiques madures, etc....
No se parla per res de la cogestió aeroportuària, una quimera avui per avui. Però absolutament bàsica per la nostra economia, tenint en compte que els aeroports i els ports són les nostres principals infraestructures econòmiques.
Tampoc es parla d’instruments fiscals o d’un Fons d’Insularitat, plantejaments que s’havien posat damunt la taula per part del Govern de les Illes Balears.
Com sempre, sembla que el govern espanyol no ens entén o no ens vol entendre, governi qui governi a Madrid. En canvi, les illes Canàries sí que van aconseguint els avantatges fiscals i econòmics desitjats. Serà perquè tenen representació pròpia al Congrés de Diputats?
El passat mes de juny, després de la moció de censura de Pedro Sánchez vaig escriure en un article a Economia de Mallorca: “Pel que fa a les Illes Balears, i especialment en l’àmbit econòmic, son vàries i diverses les qüestions que se l’hi presenten a l’executiu de Pedro Sánchez, i que haurà d’afrontar... probablement una de les més importants, tancar la negociació pel nou règim especial insular per a les illes Balears. Una negociació començada per l’equip de Montoro i el Govern balear, i que ara haurà de tancar el nou executiu de Sánchez. I si és possible amb millors prestacions pels interessos illencs. No s’entendria una frenada d’aquesta negociació i tampoc que el règim se rebaixàs respecte del que Montoro estava disposat a cedir.”
Haurem d’esperar a veure la lletra petita d’aquest Reial Decret Llei que s’ha anunciat però les perspectives per ara no són per tirar coets.
En aquest article esmentat vaig escriure també: “Veurem si de Montoro a Montero, hi sortirem perdent encara. El temps ho dirà.”
Veurem.
