El 1974 l’escriptor de ciència ficció Artur C. Clarke deia: “Si pots fer feina des de qualsevol lloc del món o des del camp perquè no caldrà estar atrapats a les ciutats, si pots escollir, perquè no triar el paradís?”.
Aquests dies ha tengut lloc l’Smart Island World Congress a Mallorca on s’ha parlat entre d’altres de qüestions relacionades amb el que he analitzat en diversos articles: que el nostre model està massa desequilibrat i que la transició per millorar aquest model és llarga, difícil, però absolutament imprescindible. Sostenibilitat, equilibri i diversificació son els objectius claus en aquest repte.
Ja he analitzat anteriorment com la reindustrialització o l’aposta per la innovació i la recerca ens ajudaran en aquests objectius. Avui vull parlar d’un projecte que va amb aquesta línia. Fer de les illes un destí de sol i dades.
Es tracta d’aprofitar que el turisme ens converteix en un lloc que compte amb tots els factors per ser un laboratori privilegiat i un mostrador pels productes de la quarta revolució industrial.
La insularitat va deixar les illes Balears -i quasi totes les illes del món- fora de la segona revolució industrial. Ens vàrem limitar al turisme. La tercera revolució industrial, la dels ordinadors amb teclat i ratolí ens va passar de puntetes. La quarta és ideal per a nosaltres.
El nostre entorn és una font diversa de dades (sobre mobilitat, residus, energia, pressió humana,...) i a la vegada un escenari extraordinari. Perquè és més fàcil ser creatiu i innovador en el paradís.
La segona i tercera revolució industrial ens ha deixat sol i platja, però la quarta significa sol i dades que brollen de les illes com a nodes de coneixement.
Per la nostra situació, paisatge i clima, les Illes Balears son una font de dades per experimentar. I a la vegada podem ser un node que recull dades de tot el planeta i un laboratori per tractar aquestes dades i trobar solucions innovadores per qualsevol problema de la humanitat.
"Per la nostra situació, paisatge i clima, les Illes Balears son una font de dades per experimentar"
I el turisme es converteix així en una avantatge, perquè precisament les infraestructures que tenim gràcies al turisme, fan que les illes Balears siguin un lloc ideal per treballar amb la resta del món. Tenim bon clima i aeroports ben connectats amb la majoria dels llocs que han protagonitzat la segona i tercera revolució industrial. Dit d’una altre manera: Europa té a menys de dues hores de connexió un escenari ideal per a treballar en les innovacions de la quarta revolució industrial.
Som coneguts arreu del món pel nostre clima i per les nostres platges. Som un destí de sol i platja. Però curiosament reunim les condicions bàsiques per ser un lloc de sol i dades. El clima és la primera condició. Un clima que atreu gent no ja per passar una setmana de vacances, sinó també per dur a terme el seu projecte professional. I com deia unes illes connectades a menys de dues hores de vol de qualsevol indret d’Europa tenen molt de camí fet en aquest sentit.
L’altre condició fonamental és un entorn tecnològic adequat. Un entorn que permeti estar connectat des de qualsevol de les illes amb qualsevol racó d’Europa o del món. I en aquest sentit en els darrers anys les infraestructures digitals han fet un bot quantitatiu enorme a les Illes. Hem passat en aquesta legislatura de tenir un 59% de cobertura en banda ampla al 80% a tot el territori de les illes. I en poc temps superarem el 90%.
Ser un lloc de sol i dades ens converteix en un lloc d’atracció de talent. I qui es capaç d’atreure talent, es capaç de retenir el talent que tenim aquí. Aquelles persones que per la seva formació volen tenir oportunitats professionals més enllà de les feines que majoritàriament ofereix el sector serveis. I que òbviament no partiran si aquí som capaços de crear l’entorn adequat.
Unes dades per veure el vertader potencial que tenim: de 2015 a 2017 les empreses de base tecnològica ubicades al Parc Bit de Palma s’han incrementat en més d’un 20% amb un increment similar de treballadors. I el Centre Bit de Menorca que va obrir les portes el 2016, en menys de dos anys ja està a plena capacitat i ja estan en marxa els projectes per ampliar-ne aquesta capacitat.
També en aquesta línia que parlàvem, i aprofitant que com deia les Illes Balears som una font de dades per a experimentar, des del Govern s’ha creat la primera xarxa corporativa pública per a l’internet de les coses. Una xarxa de sensors que abasta tot el territori de les illes amb múltiples aplicacions pràctiques: per exemple, monitoritzar l’estat de barrancs, mesurar la pressió humana en espais naturals, gestionar amarraments o sensors per a la protecció de víctimes de violència masclista. I amb tecnologia desenvolupada conjuntament pel Govern i la Universitat de les Illes Balears.
La nostra xarxa no competirà amb el sector privat, sinó que farà que sigui més fàcil encetar projectes de l’internet de les coses al Govern, cosa que beneficiarà a les empreses especialitzades en projectes de ciutats i illes intel·ligents. També servirà perquè la UIB formi enginyers. Tot plegat impulsarà l’ús de l’internet de les coses a les empreses de les Illes Balears, cosa que suposarà noves oportunitats de negoci a més de crear un ambient que estimuli la innovació.
Sabem que la insularitat és un problema per a desplegar infraestructures de telecomunicacions, però ja ha començat la col·laboració entre administració i sector privat per a convertir-la en un avantatge. Es el moment de fer-ho perquè ens caldran els llocs meravellosos als que es referia Artur C. Clarke. Necessitarem molta inspiració per a crear tecnologia que pugui canviar les nostres vides tant com proposen les tecnologies de la quarta revolució industrial.
