La referencia digital de quienes toman las decisiones
Lunes, 24 de septiembre de 2018
Secciones
  • Secciones
  • Más contenidos
  • Buscar
  • Social
  • Iniciar sesión
Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Jueves, 17 de mayo de 2018
OPINIÓN

Política Económica: Comparatiu Govern Bauzà/ Govern de canvi

Guardar en Mis Noticias.
Biel Barceló |

[Img #22397]

En la recta final de l’actual legislatura es un bon moment per fer un balanç comparatiu de les polítiques econòmiques que hem tengut damunt la taula les dues darreres legislatures. Perquè hi ha diferències substancials. Perquè és important poder donar continuïtat a determinades polítiques iniciades aquesta legislatura. Perquè és important decidir si volem fer el mateix de sempre o millorar.

 

D’on veníem? Quina va ser l’aposta econòmica del període 2011-2015? Què va plantejar el govern anterior per sortir de la situació de crisi econòmica que patíem?

 

Idò, el model plantejat pel Govern Bauzà-Company va proposar sobretot retallades en serveis públics, aprimar l’administració i intentar fiar- ho tot al mateix model de sempre: el binomi turisme-construcció.

 

Anem per parts. El plantejament de retallades públiques, implicava per una banda la retirada de subvencions, ajudes, inversions i convocatòries en els àmbits més diversos: industria, innovació i recerca, comerç, infraestructures tecnològiques, cultura,... En definitiva això va provocar una important frenada en tot allò que podia ajudar a un model econòmic de futur, de qualitat, de diversificació,...

 

Per altre banda, les retallades també es produïren en forma d’acomiadaments de treballadors públics. No només s’enviava a l’atur a milers de treballadors, sinó que determinats serveis públics quedaven absolutament mermats. Alguns tan importants com la sanitat pública amb més de 1.300 professionals acomiadats o l’educació amb una retallada de més de 800 docents.

 

Els acomiadaments també arribaven a altres sectors públics com per exemple els treballadors d’àrees de medi ambient, socials,.... Totes aquestes retallades de personal se vestien d’eficiència i racionalitat però a la pràctica varen suposar un cop dur al servei que rebia la ciutadania.

 

L’altre plantejament fonamental va ser dur a terme tota una sèrie de canvis legislatius en diverses lleis, -la turística, l’agrària i la del sòl-, amb l’objectiu de facilitar la construcció d’infraestructures de qualsevol tipus, principalment les turístiques, en qualsevol racó del territori, inclòs el sòl rústic. Aquests projectes privats eren declarats d’interès autonòmic per facilitar la seva implantació. Era el mateix model que en el passat ens havia donat creixements econòmics però com sempre per uns pocs, res de prosperitat compartida. I una vegada més a costa del territori, seguint incidint amb el mateix model de l’anomenada balearització amb totes les seves externalitats negatives.

 

En canvi, com s’ha afrontat el model econòmic des del 2015? El primer que es fa aquesta legislatura és pensar i planificar quin model de futur volem. Pensar com volem que evolucioni l’economia de les Illes Balears en els pròxims 20 anys. En definitiva, deixar de tirar per envant sense un rumb definit i amb les cucales posades.

 

A partir d’aquí el primer era recuperar els espais de participació i consulta romputs en el passat. Es recupera el Consell Econòmic i Social com espai de reflexió i participació dels diversos agents socials, mediambientals i econòmics. I es constitueix la Mesa de Diàleg Social amb sindicats i empresaris que a més s’obri a la resta de la societat, i es comencen a consensuar les polítiques econòmiques de futur.

 

Així s’han aprovat Plans per desenvolupar els pròxims anys amb inversions i propostes concretes; el Pla d’Ocupació, el Pla d’Emprenedoria, el Pla d’Innovació, el Pla d’Industria, el Pla d’Equilibri Ambiental i Turístic,...

 

Es planifiquen polítiques destinades al desenvolupament econòmic des de la sostenibilitat ambiental en temes claus com l’energia o els residus.

 

Es reverteixen les retallades públiques, es recuperen treballadors i es recuperen polítiques d’inversió i convocatòries publiques. Es recuperen les despeses en industria i comerç, en innovació i recerca i s’afavoreixen inversions en infraestructures tecnològiques que afavoreixin el desenvolupament del teixit econòmic.

 

En matèria turística en concret es fan canvis fonamentals. Des de la implantació de l’impost de turisme sostenible que permet reinvertir la recaptació en medi ambient i diversificació, fins a l’aplicació per primera vegada de plans d’inspecció. Plans d’Inspecció orientats a la lluita contra el turisme incívic conjuntament amb Palma i Calvià; al control de la sobreocupació hotelera i del tot inclòs; i al control de l’activitat dels rent-a-cars i del lloguer turístic. Abans no interessava el control de l’activitat turística, era millor que fos un campi qui pugui.

 

Per primera vegada tenim una regulació del lloguer turístic. Passam de mirar cap a una altre banda davant la realitat i de tenir una prohibició que ningú es creia, a una regulació amb criteris territorials, de qualitat i d’equilibri.

 

Es fomenta l’allargament de la temporada amb bons resultats en termes de despesa turística i numero de turistes en els mesos de temporada baixa i mitja, i amb una aturada del creixement els mesos d’estiu, on ja hem arribat al límit i hem d’equilibrar.

 

També es fonamental la implantació d’un sostre de places turístiques. Davant el creixement sense límits que es plantejava en el passat passam a una regulació que ens permeti un model sostenible. Davant el tot val en el creixement de la planta hotelera, passam a que les reformes hoteleres s’orientin a la qualitat però no signifiquin ocupar més terreny, ni més alçades ni increment de places.

 

I s’han fet passes perquè els beneficis del turisme arribin als treballadors. En aquest sentit, l’aprovació del nou Conveni Col·lectiu d’Hosteleria ha estat fonamental.

 

En definitiva s’aposta per la diversificació, l’equilibri, la sostenibilitat i la qualitat, en lloc de la quantitat. Enlloc de més turisme, millor turisme.

 

Tot això ens duu a que les bases posades aquesta legislatura ens han de permetre avançar cap a un model que no volem que sigui el de sempre. Que el necessitam millorat, més eficient, més competitiu, més diversificat i més sostenible.

 

Però a la vegada, és molt fàcil destruir tots aquests avenços si no hi ha prou consens social i polític. Depèn de tots. Sector privat, administracions i per descomptat,... dels ciutadans.

Haga click para comentar
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
EconomíadeMallorca | El periódico económico de Illes Balears
Economía de Mallorca • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress