Aquestes són algunes de les darreres dades econòmiques de Balears que hem conegut:
1.- Dades turístiques:
Aquest hivern i primavera han vengut pràcticament el mateix nombre de turistes que el 2017. No hi ha hagut creixement de turistes, però la temporada baixa i mitja de l’any passat ja va ser de récord. I enguany hem tengut els mateixos turistes però han fet més despesa.
En canvi les previsions per la temporada alta no acaben d’arrencar i han començat les primeres veus d’alarma. Se diu que una de les raons és que els preus hotelers a Balears son dels més cars. Però no era això el que volíem? No era això el que cercàvem? Apostar per la qualitat enfront de la quantitat?
En qualsevol cas, no oblidem altres raons que estan influint, apart dels preus. La recuperació d’altres destinacions és un fet. I no ens ha de sorprendre, sabíem que passaria. I tampoc no oblidem altres dues qüestions que han influït en un inici de temporada més fluix: el temps inestable que hem tengut i que és any de Mundial.
És prest encara per fer una valoració de la temporada, haurem d’esperar a que passi l’estiu i també veure com va el setembre, octubre i novembre, mesos que aquests darrers anys han estat molt bons. I com sempre la valoració no haurà de ser per numero de turistes, sinó tenir en compte sempre altres factors: laborals, mediambientals, de repartiment de riquesa, afectació en altres sectors, despesa per turista,...
2.- Dades de preus d’habitatge:
Aquests mesos ja estam superant els preus tant de lloguer com de compravenda anteriors a la crisi. I sembla que per ara no frena. El fet que una part del mercat de lloguer turístic hagi passat al mercat residencial (per aplicació de la llei turística) ha fet que hi hagi més oferta de lloguer, però hi ha tanta demanda, que no ha servit per baixar els preus. I no és una qüestió exclusiva de la nostra economia, sinó compartida amb la majoria de capitals de província i de zones turístiques espanyoles.
Varis factors influeixen: una política d’habitatge públic històricament deficient; el lloguer turístic; i sobretot l’alta demanda. I una gran part d’aquesta demanda és estrangera, amb un poder adquisitiu amb el qual el ciutadà de Balears, en general no hi pot competir. Atenció en tot cas a aquesta nova bimbolla immobiliària en la qual ens trobam, i que no ha fet més que començar. Seran necessàries polítiques públiques decidides i aquí la recentment aprovada llei d’habitatge de Balears segur que serà de gran ajuda. Però també farà falta seny per part de tots els actors econòmics i dels ciutadans.
3.- Rècord de treballadors:
El mes de juny s’han superat els 568.000 afiliats a la Seguretat Social. La nostra economia segueix generant un gran nombre de llocs de feina. Però com ja vaig analitzar en un article anterior, el nostre problema no és la capacitat de generar llocs de feina, el problema segueix sent la temporalitat i, en general, la poca qualitat d’aquests llocs de feina.
Aquest segueix sent el gran repte, que només es pot vèncer amb una aposta clara per la diversificació, la innovació, la recerca i les noves tecnologies. Com en el model turístic apostar per la qualitat i no per la quantitat. No oblidem que seguim sent un lloc que atreu molta mà d’obra exterior (no deixam de créixer en població) i això genera més tensió als recursos públics (sanitaris, educatius, socials, de transport, d’infraestructures viàries...).
4.- La mobilitat no empitjora a l’estiu:
A pesar del que molts pensen, els embossos de l’hivern no han empitjorat aquest estiu. Fins i tot a certes hores del dia es dona un cert respir. L’aturada de les escoles, i que una part dels treballadors estiguin de vacances, se noten. Una altre cosa és si volem accedir a la platja o cala de moda en hora punta.
No oblidem que l’increment del trànsit està molt lligat a l’activitat econòmica, i aquests dos darrers anys estam en una economia que no atura de créixer.
En qualsevol cas, l’aplicació de Plans de mobilitat valents i de futur és imprescindible. Així com una contínua millora (no creixement) de la xarxa viària. Les noves concessions de línies de transport terrestre a Mallorca que entraran en vigor el 2019 incrementant trajectes i freqüències serà una primera passa important
