Una vegada passada la ressaca electoral amb conseqüències diverses, com l’avançament electoral a França i Bèlgica o la dimissió de la coordinadora de Sumar, Yolanda Díaz, toca analitzar els reptes als quals s’enfronta la UE i especialment aquells que poden afectar més als ciutadans de les Illes Balears.
I aquest serien per jo alguns dels principals reptes europeus:
1.- En primer lloc, la UE necessita personalitat pròpia per afrontar tots aquests reptes, i una cohesió interna cada vegada més difícil pels distints interessos nacionals i per la pujada arreu de l’extrema dreta (un greu problema en sí mateix).
2.- Les conseqüències dels conflictes bèl·lics a Ucraïna i a Palestina: tant econòmiques com de seguretat global, com socials.
3.- El seu paper davant els gegants econòmics asiàtics i en particular la nova guerra comercial amb la Xina i les seves conseqüències a curt i llarg termini.
4.- La dependència de la política exterior nord-americana i les dificultats per tenir un perfil propi.
5.- L’agricultura europea segueix en peu de guerra: un flanc que necessita polítiques efectives i no únicament paraules. Què passa amb la competència de productes agroalimentaris que entren a Europa sense les mateixes exigències ambientals i sanitàries que als propis productes europeus?
6.- La política migratòria i com afrontar les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les onades d’immigració: increment de la desigualtat social, bosses de pobresa, població desarrelada i xoc cultural. I com aquestes poden estar afectant a les classes populars que estan trasvassant vot cap a l’extrema dreta.
7.- El canvi climàtic: són adequades i efectives les polítiques iniciades per fer-hi front?
De totes les esmentades, que ens incideixen d’una manera o altre, el repte demogràfic i el canvi climàtic sense dubte són els dos grans reptes de futur a les Illes Balears.
En relació a la demografia, l’increment continuat de la població de les Illes Balears lligada a un model econòmic intens en mà d’obra i l’augment continuat de les xifres de turistes, han encetat de fa uns anys el debat de la saturació i de totes les externalitats negatives que provoca: en la mobilitat, en la tensió damunt els recursos públics, en l’encariment de l’habitatge, en la cohesió social, en el territori i en la preservació de la nostra llengua i cultura.
I per altra banda, com afectaran les conseqüències del canvi climàtic en la nostra economia i qualitat de vida: increment de les temperatures, increment dels episodis meteorològics extrems, increment del risc d’incendis forestals, escassetat d’aigua, etc... i com afrontam i ens adaptam als canvis que això suposarà damunt el nostre model productiu i la nostra manera de viure.
Hi ha molta feina feta en tots aquests àmbits, fins i tot petits i grans avanços, però els pròxims anys seran crucials perquè aquests reptes es vagin assolint, o es converteixin en seriosos perills per la nostra sostenibilitat social, cultural, econòmica i ambiental.
